miércoles, enero 16, 2008

Peter Pears & Benjamin Britten



El excelente tenor y el excelso compositor esta vez al piano, interpretando una pieza de La Bella Molinera de Franz Schubert.

3 Comments:

Blogger Àngel 'Soulbizarre' said...

Senyor Pasmao:
Per molt que presumeixi de lletrat aristòcrata angles, sento dir-li que encara està a les becerol·les del saber britànic. Lamento dir-li que per ser aristòcrata s'ha de ser-ho de mena. El seu cas en castellà es pot qualificar com "advenedizo" o intrús. Amb prou feines arribeu a ser un "pijoaparte" en la línia descrita per Marsé.
Més val que us empapeu de Dickens i, des d'aquest punt, inicieu una línia de recerca de les formes culturals subalternes de la Gran Bretanya, allí hi anireu trobant des dels treballs manchesterians de F.Engels fins els diversos focus de resistència cultural del free cinema (per exemple, la novel·la del Sillitoe "La soledad del corredor de fondo", portada al cinema per Richardson) i, pacienment podrà trobar un camí adobat de peces memorables de la cultura popular i subalterna que el portaran a Loach, Leigh o Meadows. Aleshores vostè experimentarà una sensació ambivalent de desclassament galopant que el farà adonar-se del galimaties mental en que es troba. El seu lloc no és un "manor" campestre, ni un castell escocés ni un duplex de "crescent" londinenc. Senzillament sou carn de canó proletària, menjador de fish & chips i bebedor compulsiu de torrada cervesa de barril. dit això, no us preocupeu, doncs aquestes darreres característiques pertanyen a la cultura més planera i proletària de la qual mai n'heu de fugir i, en tot cas, gaudir.
Sou un cas digne d'estudi, senyor meu. Llàstima que Anglaterra no pugui lluïr una escola psicoanalítica com la centroeuropea jungiana o freudiana, ni com els heretges francesos de Lacan a Guattari. Però no us preocupeu, senyor Pasmao, a la Gran Bretanya gaudim d'uns excel·lents penyasegats que ajuden a realitzar-se a tota castanya. tenim, també, una literatura suicida de primera divisió i de rabiosa actualitat: Nick Hornby (en picado). Ja veu, Milord!

1:39 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Eso no es inglés de Oxford, no???
Chulísimo el vídeo.

6:49 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

este blog es rarillo

11:36 a. m.  

Publicar un comentario

<< Home